La roca massiva, situada a l'Aràbia Saudita, es divideix per la meitat amb una precisió extrema i té símbols curiosos representats a la seva superfície, a més, les dues pedres dividides van aconseguir mantenir-se dempeus, perfectament equilibrades, durant segles. Aquesta increïble estructura de pedra antiga atrau milers de turistes cada any, que vénen a Al-Naslaa per observar-ne la perfecció i l'equilibri, i plantejar diverses teories que intenten explicar el seu origen.
El megàlit va ser descobert per Charles Huver el 1883; i des de llavors, ha estat objecte de debat entre experts, que comparteixen opinions fascinants sobre el seu origen. La roca està en perfecte equilibri, sostinguda per dues bases, i tot indica que en algun moment pot haver estat treballada amb eines extremadament precises, avançades al seu temps. Els descobriments arqueològics recents mostren que la regió on es troba la roca va estar habitada des de l'edat del bronze, que data del 3000 aC al 1200 aC.
L'any 2010, la Comissió Saudita de Turisme i Patrimoni Nacional va anunciar el descobriment d'una altra roca prop de Tayma, amb una inscripció jeroglífica del faraó Ramsès III. A partir d'aquest descobriment, els investigadors van plantejar la hipòtesi que Tayma podria haver format part d'una ruta terrestre important entre la costa del mar Roig i la vall del Nil.
Alguns investigadors suggereixen explicacions naturals del misteriós tall. Un dels més acceptats és que el terra s’hauria mogut una mica per sota d’un dels dos suports i la roca s’hauria trencat. Una altra hipòtesi és que podria provenir d’un dic volcànic o d’un mineral més feble, que s’ha solidificat.
Altres creuen que podria tractar-se d’una vella escletxa de pressió empesa contra l’altra, o que podria tractar-se d’una vella línia de falla ja que el moviment de falla generalment crea una zona de roca debilitada que s’erosiona relativament més fàcilment que la roca circumdant.
Però això, per descomptat, són només algunes entre moltes teories intrigants. El que és segur és que aquest tall extremadament precís, que divideix les dues pedres, sempre ha plantejat més preguntes que respostes.
Segons els informes, la menció més antiga de la ciutat de l'oasi apareix com "Tiamat", en inscripcions assíries que daten del segle VIII aC, quan l'oasi es va convertir en una ciutat pròspera, rica en pous d'aigua i bells edificis.
Els arqueòlegs també han descobert inscripcions cuneïformes, possiblement del segle VI aC a la ciutat de l’oasi. Curiosament en aquest moment, el rei babilònic Nabonidus es va retirar a Tayma per adorar-lo i cercar profecies, confiant el regnat de Babilònia al seu fill, Belshazzar.
La regió també és rica en història, essent esmentada diverses vegades a l'Antic Testament, amb el nom bíblic de Tema, un dels fills d'Ismael.
